Potser no siguis el seu primer, el seu últim, o el seu únic.
Ella va estimar abans, ella pot estimar de nou. Però si ella t'estima ara, què més importa?. Ella no és perfecta, tu tampoc, i els dos mai podreu ser perfectes junts. Però si ella pot fer-te riure, fer-te pensar les coses dues vegades, i admetre que ets humà i que comets errors, aferra't a ella i dóna-li el més que puguis. Ella potser no pensi en tu cada segon del dia, però et donarà una part d'ella que sap que es pot trencar... aquesta part és el seu cor. Així que no li facis mal, no tractis de canviar la seva manera de ser, no analitzis i no esperis més del que et pot donar. Somriu quan ella et faci feliç, fes-li saber quan ella et fa enfadar, i estranyar-la quan no hi sigui.
Hola Alba! M'agrada molt el teu bloc, les entrades són molt xules i et fan reflexionar sobre la vida, al menys a mi. Tens unes fotos molt curioses que les relaciones amb temes que poca gent sabria com relacionar-ho.
ResponEliminaGuapa!:D Molt xulo el bloc(: M'agrada molt els textos que fiques! Està molt ben treballat, felicitats!^^
ResponEliminaUn text preciós...Espero que tots el llegim i ens faci reflexionar, no? <3
ResponEliminaM'agrada molt el teu bloc, esta molt ben fet... els textos que escrius et fan reflexionar i això s'ha de fer alguna vegada... així que felicitats bonicaa està genial :)
ResponEliminaEs molt original al teu blog i magrada, i el text es molt bunic, pudries posar qui o afet...magrada molt:)
ResponElimina